L’inici de la nova dècada marcarà un abans i un després en la història del comerç al municipi. Les dues botigues més antigues del poble, i úniques en funcionament fins aquest desembre, s’acomiaden després d’entregar una vida laboral sencera darrere del taulell i al servei d’un poble i els seus veïns. Han estat molts anys I molta feina, però el seu caràcter, voluntat i professionalitat de ben segur els ha permès sembrar bones amistats i recollir molts bons moments. Des de l’Ajuntament de Vilobí, us desitgem a tots i totes molta sort en aquesta nova etapa. Gràcies per tot!
L’Estanc
La botiga de L'Estanc tanca després de més de cent anys d'estar al servei dels vilobinencs. La Ma. Teresa, actual propietària, és la quarta generació de la família. Tot va començar quan el seu besavi, el Joan Suriol Olivella, va comprar l'estanc i el va convertir en botiga. Uns quants anys després, el pare de la Ma. Teresa, el Manel Rovira Escoda, vingut de la Granada, en casar-se amb l'hereva de l'Estanc va posar el seu granet de sorra al projecte familiar, aportant els seus coneixements com a forner i, llavors, el que tan sols era un estanc es va convertir també en forn i botiga. Segons explica la Ma. Teresa, les primeres garlandes “arrissades” van sortir d’aquest forn i el fet que tinguessin tan bona acceptació va fer que, a poc a poc, aquesta pràctica s’estengués per tota la comarca.
L’any 1978, la Ma. Teresa va posar-se al capdavant de l’Estanc i amb el seu marit, l’Arturo, van fer emergir la que ha estat l’especialitat fins a l’últim dia: el xoriço de León, fet típicament com es fa en la ciutat on va néixer. Després de quaranta anys portant l’Estanc i guardant el secret de l’autèntic xoriço, la Ma. Teresa i l'Arturo es jubilen i abaixen la porta de l’Estanc per sempre.
Cal Fontanal
Fa uns seixanta anys, quan els pares de la Pepita Rovira tenien poc més de vint anys van comprar la botiga i engegar el seu petit negoci al municipi de Vilobí́. Aleshores, ja n’hi havia una situada al mateix lloc, però̀ en jubilar-se els antics propietaris, van decidir provar sort. Va ser llavors quan es van introduir alguns canvis en la distribució́ de la botiga, així́ com també́ van ampliar-la. Estem parlant de fa molts anys, concretament del 1968, i fins a l’últim dia han conservat l’elaboració a l’estil natural de botifarres i embotits. Avui, però, Cal Fontanal ja forma part de la història, després que a finals d’aquest any la Pepita, la segona generació de la botiga, s’hagi jubilat.
La botiga tanca però la memòria continua, de manera que Cal Fontanal serà conegut, reconegut i recordat per l’elaboració de productes derivats del porc, com ara les botifarres i les salsitxes, les quals els vilobinencs que les he
m tastat sabríem identificar perfectament.
