A vegades, les coses no surten com una se les havia imaginat, però surten diferent, que no és ni millor ni pitjor i, tot i això, el seu origen és la imaginació; perquè en algun moment, amb més o menys intensitat, l’han transitat. Aquesta és la sensació que vaig tenir en conèixer la Maria José i el Lluís; que tot es cou abans de ser i que no hi ha res que abans de circular no passi pel taller. Els vaig preguntar com havia sorgit la idea d’obrir la botiga i vaig quedar parada de les històries que a vegades es necessiten per explicar-ne una de sola. En qualsevol cas, la botiga era una idea que, sense ser-ne gaire conscients, s'estava cuinant a foc lent.
Nascuts a Barcelona. Es troben, quan segurament no s’ho esperaven, i busquen un lloc on començar de nou. No saben ben bé què els va agradar de Vilobí, però van sentir que era aquí. I llavors, la vida es precipita. L’embaràs. La necessitat de tenir la família més a prop. La voluntat d’ajudar una germana. El part. Les conseqüències del part. El punt i a part. L’esperança, la llum, l’actitud i els somnis que ja tenen forma després d’aquest part. Aquest seria el resum ràpid d’una llarga i emotiva conversa amb ells. Podríem dir que El Taller de Vilobí neix d’una intensa història personal i que ho fa amb la vocació d’estar al costat de les persones. El seu caràcter ho reflecteix, amb les ganes i la il·lusió amb què parlen del projecte de la botiga.
L’obertura del Taller de Vilobí ha esdevingut un revulsiu per al poble. Feia temps que Vilobí s’havia quedat orfe de botigues, així que la seva inauguració va ser molt esperada pels veïns i veïnes. La valoració que en fan la Maria José i el Lluís després de tres mesos és positiva, estan molt contents i agraïts de la bona rebuda que han tingut per part de la gent. Amb confiança, expliquen, però, que aquests primers mesos han estat durs perquè obrir i posar la botiga en marxa comporta molta més feina del que sembla. Que la botiga obre molt abans i tanca molt després del que marca l’horari oficial. També, que encara estan prenent el pols als clients, saber què els agrada i interpretar quins productes necessiten més i quins menys, així com acabant de tenir la botiga com volen, amb més prestatges i varietat de productes. En aquest sentit, destaquen l’ajuda i la gran predisposició a donar-la que han tingut i tenen per part de totes les persones que han tingut negocis similars al poble. Una de les preocupacions i lluites constants de la Maria José i el Lluís és la de posar preus als productes. Insisteixen que ells no pretenen fer-se rics amb la botiga, tots dos tenen la seva feina a banda, però, com és normal, necessiten que El Taller de Vilobí sigui sostenible per continuar obrint les portes i, a més, el seu somni és que El Taller sigui el motor per generar nous projectes que tinguin un impacte positiu en la vida de les persones i en la societat en general. I, per fer El Taller de Vilobí viable, és evident que els preus malauradament no poden ser els mateixos que els de les grans superfícies, per la qual cosa demanen la màxima comprensió en aquest àmbit als seus clients. Per això, no volen definir-se com un supermercat normal, sinó com una botiga amb dues línies diferenciades: la de servei i productes de primera necessitat i la de productes artesans i gurmet (de la qual el Lluís n’és apassionat i l’encarregat). Cal destacar que al Taller de Vilobí també s’hi poden trobar productes d’origen local i de la comarca.
Del Taller de Vilobí em va agradar la decoració de la botiga i els seus productes, però sobretot, l’actitud i il·lusió dels seus impulsors; persones amb mirada transparent, properes i que demostren amb fets que s’estimen i treballen per un poble que potser no és el seu de tota la vida, però que de ben segur els ha canviat la vida.
Enhorabona pel projecte i llarga vida, El Taller de Vilobí!
Alba Esteve
